—La’m comptaren les distingides senyores D.ª Magdalena Despuig i Troncoso i D.ª Maria Antonia Guasp de Feliu, de la Ciutat de Mallorca.—
AIXÒ era una gallineta que un dia se’n aná a passetjar.
Pren per avall per avall per dins un pomerar, passa per baix d’una pomera que s’esbrancava de pomes que duia, i zas, n’hi cau una demunt es cap, i amb un poc més le-hi esflora.
—¡Ai! digué tot-d’una sa gallineta, rompent amb un plors desfet; ¡ai, ma mareta meua! ¡ai, aquest capet meu! ¡ai quin mal!
—Sobre-tot, digué com prou va haver plorat i esqueinat; girem abans de més raons: no vui jo anar pus per avall per avall, que, a lo que veig, el mon s’es es girat demunt devall.
Gira i pren per amunt, i de d’allá.
Troba un gall.
—¿Aont vas, compare en gall?
—Per avall per avall.
—¡No vajes per avall per avall, que el mon s’es girat demunt devall!
—¿Qui t’ho ha dit, comare gallina?
—¡La pomerrina, que m’ha caiguda demunt la caparrina!
Es gall gira, i per amunt, i de d’allá, devant devant, i sa gallina derrera ell, perque qui tenía cames les treia, per por de no esser-hi demés.
Troben un xot.
—¿Aont vas, compare en xot?
—Per avall per avall.
—¡No vajes per avall per avall, que’l mon s’es girat demunt devall!
—¿Qui t’ho ha dit compare en gall?
—Comare gallina.
—¿I a tu ¿qui t’ho ha dit, comare gallina?
—¡La pomerrina, que m’ha caiguda demunt la caparrina!
I es xot pren per amunt, i de d’allá, devant devant, i es gall un tros derrera es xot, i sa gallina un tros derrera es gall, perque qui tenía cames les treia, per por de no esser-hi demés.
Troben un bou.
—¿Aont vas, compare en bou?
—Per avall per avall.
—¡No vajes per avall per avall, que el mon se’s girat demunt devall!
—¿I qui t’ho ha dit, compare en xot?
—Compare en gall.
—¿I a tu qui t’ho ha dit, compare en gall?
—Comare gallina.
—¿I a tu qui t’ho ha dit, comare gallina?
—¡La pomerrina, que m’ha caiguda demunt la caparrina!
I es bou ja ha girat en coa, i per amunt i de d’allá, devant devant, i un tros derrera es bou, es xot, i un tros derrera es xot es gall, i derrera de tot sa gallina, perque qui tenía cames les treia, per por de no esser-hi demés.
Troben una llebre.
—¿Aont vas, comare llebre?
—Per avall per avall.
—¡No vajes per avall, per avall, que el mon se es girat demunt devall!
—¿Qui t’ho ha dit compare en bou?
—Compare en xot.
—¿I a tu qui t’ho ha dit, compare en xot?
—Compare en gall.
—¿I a tu qui ti ho ha dit, compare en gall?
—Comare gallina.
—¿I a tu qui t’ho ha dit, comare gallina?
—¡La pomerrina, que m’ha caiguda demunt la caparrina!
I sa llebre ja ha girat, i, cametes me valguen per amunt, i es bou, es xot, es gall i sa gallina derrera ell, i de d’allá.
— o —
Arriben a una pleta, i s’hi tiren dedins.
—¡O que estaré de bé aquí diu sa gallina: tendré cuquets, llentiscla, llagosts, tarantes, de tot.
I ja es partida a cercar-ne.
—¡Jo si que hi estaré bé! diu es gall: ¡vaja quina pastura que tendrem jo i sa gallina! ¡Ja mos hi posarem bons! ¡Ja’m poré donar bon mai de cantar demunt tantes mates i uiestrells! ¡Ja l’allargaré an es coll, i la refilaré a sa veu, i m’hi sentiran d’enfora! ¡será ferest!
I ja va esser partit a fer-ne de ses seues.