—La me contá la meua tía Juana María Alcover, de Manacor, al cel sia ella.—
AIXÒ era un capitá de lladres que, allá ont queia amb sa seua companyía, feia maig.
S’en anava a confessar així meteix una volta en l’any; pero com es confés lo primer que li deia, era que no’l poría absoldre si no deixava aquella vida, se treia un punyal, i matava es confés.
Això se va estendre, i arribá que no trobava cap capellá que’l volgués admetre a confessió.
Un any, devers el Ram, se presenta a sa portería d’un convent, demanant per confessar-se.
Es llec el conegué, i s’en va correns i tot retgirat a fer-ho a sebre an es Prior.
Es Prior tot confús, crida’s frares, i los diu:
—Fiets, ara mos trobam amb aquestes.
—Si voleu que hi vaja jo, respon un, digau-ho, i veureu que de prest l’hauré enllestit.
—Pero ¿i que no veis que vos matará? diu es Prior.
—No tengueu ansia: ja m’en desfaré.
Es Prior arribá a dir que sí, i es frare ja es partit. S’en mena’s lladre an es confessionari, el fa agenoiar, i ell s’asseu i li diu:
—Vaja, tu meteix pots descapdellar.
Fins que hagué acabat, es confés no badá boca.
Llavò li demaná:
—Tens res pus de que acusar-te.
—No, pare, respòn ell; i ja tenía es punyal amb ses mans per fer-lo servir, segur com estava de que li diría: no te puc absoldre.
Es seus comptes foren errats, perque es frare no li digué més paraules que aquestes:
—Ja estás llest; t’en pots anar. Sa penitencia que te don es que lo que no vols per tu, no ha vuies per negú.
Es frare s’aixeca, i s’en va; i el me deixa tot abil·lat, sensa sebre per ont pendre; tant de nou li vengué aquella penitencia.
A la fi s’estoja’s punyal, i ja es partit cap a sa cova.
Camina caminarás, i pensa qui pensa amb aquelles paraules: lo que no vols per tu, no ha vuies per negú, no les se poría treure des cap per via nenguna; i no es que no hu provás de bon de veres.
Arriba a sa cova, i es companys ja conegueren que duia cosa.
Li demanaren si hi havía res de nou, si no estava bò; va respondre que’l deixassen fer; i no li pogueren treure altra paraula.
Aquell día no tastá res ni se mira negú de cara.