La me contá Na Maria Maca de Maria de la Salut.
Escrit en ses normas gramaticals de 1935
Aixó era un fadrí i una fadrina, enamorats un de s'altre fins a ses rels des cabeis, que no porien pus.
Ell cau soldat i se'n va a servir, i ella se n'hi va darrera ell, d'amagat de ca-seua, i tota sola.
Com és darrera s' Aujub des Lleters, des camí de Manacor, devers una hora lluny de Ciutat, repara dins una bassa de fang, ran des camí, una jaia encallada, que demanava ajuda a la gent que passava, i a negú li llevia donar-n'hi, perque deien:
-¿Que hi havia de reprémer dins sa bassa aquesta pertefè? ¡No hi fos entrada! Ell aqueixes veiardes tot ho volen tocar amb so nas! ¡Just Sant Tomas, que hi volia posar ses mans dins ses nafres del Bon Jesús!
Aquella al.lota que seguia ses petjades de s'enamorat, veu aquella• malanada, se'n compateix, s'hi acosta i li allarga sa ma. Sa jaia s'hi aferra; sa jove pega tirada i treu sa jaia fora de sa bassa.
-¡Per amor de Déu sía, fieta meua dolca estimada des meu cor! diu sa veieta. ¡Oh, quin favor, i quin favor tan gros i tan gros que m'has fet! ¡Jo el te vui pagar!
-¡Ca! diu sa fadrina. És un favor que no ho paga es parlar-ne, de poca cosa que ésl
-Per mi, diu sa jaia, és ben gros, i el te vui agrair,
Sa jaia se posa ma a sa butxaca, se treu dues cintes que feien ses colors de s' Are de Sant Martí, i les dona a sa fadrina dient:
-Jas, fieta meua estimada des meu cor, aquei xes cintes. Guarde-les bé, i alerta a perdre-les!
I sempre que et veges estreta… i apurada, les aga fes amb ses dues mans i me crides amb tot es teu cor, i jo t'assistiré a l'acte.